miércoles, enero 31, 2007

Sempre observant




Sempre observant. Observant i no veient res. Observant i topant-me de nassos davant d’evidències o d’absurditats. Més de tres dècades observant per entrebancar-me després a cada pas, potser amb mi mateix... potser amb els altres.

Malgrat tot, segueixo exercitant la pràctica de mirar, amb ulls perplexos, el que m’envolta. I me’n faig creus! Em meravello de saber tan poc. Em sorprenc de tenir encara la mirada trista dels 10 anys, quan les restes del naufragi ja ronden la quarentena. Amb molt d’orgull, això sí!

I dic que em sorprenc, perquè no entenc res. Jo intento mantenir-me fidel a la màxima més dolça del refranyer popular (“Les coses clares, i la xocolata espessa”), però el món s’entesta a ser rocambolesc, a rendir-se a la moda de la distracció i l’absurd. Que absurd, l’absurd!

La setmana està sent estranya... I avui, rendit, cansat, potser fins i tot un pèl vençut, veig passar els cotxes des d’un taxi i em pregunto on vaig. S’endinsa per la ciutat –caòtica Barcelona de les set de la tarda- i em crec en una barca, i em deixo portar mentre veig les llums del voltant i no guaito carrers, ni homes... És un lloc estrany, i és casa meva.

El paisatge és absurd. La meva història potser també és absurda, com jo mateix. I més absurd encara és que pregunti per un tècnic de llums, i algú t’acabi comparant el teatre amb una fàbrica “d’alfajores”; o que et carreguis un ordinador a les espatlles i travessis amb ell mig Barcelona; o que al teu voltant la gent s’esbronqui sense pietat, sense dissimular... Què passa avui?! M’empasso discussions alienes, i a algú potser li toca empassar-se les meves. Menjo en japonès, i em costa endevinar d’on collons és l’ànec... Sant Feliu fa de teló de fons. TV3 fa de pantalla...

Segueixo observant. Procuro fixar-m’hi, però a vegades em costa entendre el món.... i em venen temptacions de demanar parada.

jueves, enero 25, 2007

La sopa està servida


Ahir al vespre, a L'OBRADOR de la Sala Becket, ens van servir a un bon nombre de gent... una sopa de pèsols força interessant. Traduït en termes entenedors: es va fer la lectura d'"Erbsensuppe", una obra col·lectiva que va sortir del curs "Una escriptura dramàtica per al Segle XXI", impartit pel Carles Batlle. L'obra, de la que ja he parlat abastament en aquest blog, està escrita entre set persones (Mar Castell, Ferran Civit, Elisenda Guiu, Francisco Lorenzo, César Martínez, Jordi Prunés i un servidor) i proposa una sèrie d'encreuaments entre personatges... força curiosos.

La lectura dramatitzada va ser dirigida per Carles Mallol, i interpretada per Albert Alemany, Marta Corral, Marc García, Lluís Olivé, Cristina Peralta i Elisabet Vallès. Val a dir, que va ser una bona lectura i que va generar interès i curiositat entre el públic. Sabem que l'obra té algunes limitacions o alguns moments que caldria retocar, però crec que n'hem d'extreure, sobretot, una lectura positiva: no era fàcil escriure a 14 mans, i a més, crec que l'obra té moments potents... i personatges prou sòlids.

El millor elogi que ens van fer és que l'obra semblava escrita per un sol autor. Només això ja ens hauria de satisfer i fer pensar una mica. Hem intentat una cosa molt difícil... i no ha sortit pas malament. MOLTES FELICITATS ALS ALTRES SIS.

martes, enero 23, 2007

Rectificació

La presentació del llibre "Sopar d'estiu" es farà finalment el dia 28 de febrer (dimecres), si res no es torça. Serà, tal com he dit a l'article anterior, al Pati Llimona, i l'hora probablement sigui l'anunciada, és a dir, a les 19,30 h.

domingo, enero 21, 2007

Lectura, Presentació i Estrena

Aquests primers mesos de l’any venen carregats de novetats teatrals. Per començar, el proper dimecres 24 de gener, L’Obrador de la Sala Beckett oferirà finalment la lectura d’una obra col·lectiva en la que vaig col·laborar, i de la qual ja vam parlar en aquest mateix blogg: “Erbsensuppe”. Set autors, catorze mans, i al final... una obra. Estem contents de que hagi sortit, i ara es presenti en societat. Esperem que no sigui el primer i últim cop.

I el mes que ve, més coses. La primera, la presentació d’un llibre meu que es va editar al desembre, i que va ser guanyador de l’XI Premi de Teatre El Micalet, a València. Es tracta de “Sopar d’estiu”, amb pròleg de Carles Batlle, autor teatral i coordinador de L’Obrador. L’acte es farà al Pati Llimona probablement el proper 14 de febrer, a les 19,30 hores. De totes formes, és una data provisional, i ja us la confirmaré en aquest blogg mateix...



I els dies 16 i 17, el grup Adicteatre presenta “Quan els paisatges de Cartier-Bresson” a la Sala Tinta Roja (C/ Creu dels Molers, 17. Metro Poble Sec). Dirigeix el Genís, i hi apareixem com actors la Pilar, l’Òscar i un servidor. Us hi esperem!

El febrer encara depararà una altra sorpresa, però com que no us vull atabalar més del compte, ja us informaré de tot en el seu moment.

martes, enero 16, 2007

Plataforma

A partir de febrer, el Teatre Romea oferirà una de les “bombes” de la temporada teatral a Barcelona: “Plataforma”. Jo l’he vist aquests Nadals a Madrid, i la veritat és que la recomano per diversos motius: el primer, perquè no és una obra gens recomanable per al públic més acomodat i ben acostumat; la segona, perquè diu veritats com punys, i pot arribar a “noquejar” a més d’un espectador; la tercera, perquè artísticament sembla que hagin confluït els astres i, de cop, tot rutlli a les mil meravelles... Pel que fa a aquest últim punt, no puc deixar d’esmentar el treball actoral, el treball de direcció (un dels millors de Bieito des de fa anys), el treball escenogràfic i lluminotècnic, el treball sonor, etc.



És una d’aquelles peces que, molt de tant en tant, surten rodones. Bé, tot això parlant sempre des del meu gust personal, que com el nom indica és “personal” i totalment intransferible. Per tant, “para gustos, los colores”... però jo m’ho vaig passar “pipa”.

Plataforma” explica bàsicament una història d’amor, tot i que darrera hi ha una crítica ferotge a la societat occidental actual, en la que coincideixen temes com el turisme sexual, el racisme, les diferències entre el primer i el tercer món, la hipocresia social, la manca de valors, etc. Però el millor de tot, és la forma en què ens ho expliquen a l’escenari, ja que el llibre de Houellebecq –aparentment inadaptable- es transforma en un espectacle coherent i molt, molt teatral: cançons en directe, números musicals, escenari giratori, decorat “kitsch”, etc.

De veritat, és un espectacle que no us heu de perdre, ja sigui per estimar-lo o per odiar-lo; per estar-hi d’acord o en desacord; per aplaudir-lo o per xiular-lo. Val la pena que, molt de tant en tant, apareguin espectacles “difícils” i arriscats com aquest, perquè encara que no agradin o no funcionin han tingut almenys el valor d’existir. Sí, el valor d’existir dins d’una cartellera com la nostra... que cada cop resulta més previsible i decebedora.

jueves, enero 04, 2007

SABOR & CALIDAD


Des del dijous 11 de gener, i fins al 29 de març, el grup CLAVALACALVA torna amb el seu espectacle "Sabor & Calidad". Aquest cop en el Teatre Riereta, tots els dijous a les 21,30 h.

"S & C" és un espectacle d'esquetxos, unit sota un denominador comú: la presentació del gran centre comercial Sabor & Calidad, en el que cada planta ens ofereix un disbarat diferent, una caixa de sorpreses que ens farà riure de valent.

El grup Clavalacalva, integrat per Ainhoa Arana, Marc Oliva i Iván Fernández, efectua amb aquest espectacle una divertida crítica al marketing ferotge, al consumisme, a les noves fórmules de venda (impagable l'scketch dels formularis), etc. I els tres actors ho fan des de l'absurd, en alguns casos, des de l'humor negre, en d'altres... però sempre des de la comèdia ben treballada i interpretada. Pels que us agradi l'humor, us la recomano. Fa temps que el grup la porta treballant i rodant, i per tant, arriba a La Riereta amb l'experiència que cal per fer passar una bona estona. Molta merda, nois!!