Estiu, hores contades

Avui és un dels últims dies de l'estiu, o un dels primers de tardor... No ho sé amb exactitud. Jo vaig néixer per aquesta època, entre una estació i una altra, entre la calor i les pluges, entre el bon temps i la inestabilitat... Avui he decidit que neixi aquest blog. Avui, 21 de setembre, he pensat que valia la pena modernitzar-me, tenir un espai a Internet per explicar coses o per fer que les expliqueu vosaltres.

Avui també deixem enrera aquest estiu del 2006 . Un estiu estrany: tranquil i calmat a estones, sorprenent o sorpresiu a d'altres, inestable, divertit, amistós, retrobador, familiar... Ha estat com menys m'esperava, i ha deparat més coses que en tots els primers mesos de l'any. M'ha fet conèixer molta gent nova, m'ha canviat els projectes, m'ha permès veure els amics, m'ha ajudat a continuar la nova obra i a creure molt més en una altra que tenim entre mans(Ginés, te debía una disculpa pública). Ha estat un estiu complet sense treballar (quants anys fa que no el vivia!!!), un estiu sense massa platja ni massa gelats, però amb molta muntanya... Massa muntanya!! Un estiu curiós. Estrany, com abans deia.

I per acabar-lo estranyament, inauguro aquest espai. Un espai que ompliré amb el que em passi pel cap, però sobretot per parlar de projectes, de coses que segur que acabaré compartint amb la gent. El teatre ja ho té això. I aquí es parlarà molt de teatre, segur, i de la gent que m'ajuda a fer-lo. I criticaré el que no m'agrada, i exageraré el que m'hagi il·lusionat o agradat. I penjaré fotos, com la d'avui, que no és ni d'aquest estiu (primera trampa) però que fa estiu... L'estiu que potser no he tingut (entranyable platja de Carnota), però que tampoc enyoro. Ja en vindrà un altre!