23 casualitats...
Qui creu en les casualitats? En el destí? En l’atzar?
Més de 15 persones assegudes a una taula, per un dinar. Un grup comença a cantar “aniversari feliç” a una noia, que curiosament… no fa els anys aquell dia. Es tracta d’una broma que acabarà amb un seguit de coincidències ... diguem-ne que sorprenents.
La noia homenatjada, la Mercè, comença a explicar que no és el seu dia, que ella els fa pel setembre. A la seva esquerra, en Pau diu que també és de setembre… però crec que no parlen del dia correcte. Jo començo a sentir que parlen del 13, o almenys això em sembla, i li pregunto a la Mercè si va néixer aquell dia. Jo també conec gent del dia 13…
I llavors comença tot. Em diu que del 13 no, que ella és del 23. “Del 23?", li dic. "No pot ser.” Començo a treure el carnet de la butxaca, ella em veu la intenció i no s’ho pot creure… Però tots dos quedem parats davant de la cara del Pau, que ens pregunta amb to de precaució si ha sentit bé el que dèiem. “Heu dit del 23? No pot ser. Del 23?”. Finalment, tots traiem els carnets, i veiem la coincidència. Tots tres, que casualment ens hem assegut de rengle, vam néixer un 23 de setembre.
Però qui vulgui buscar més casualitats pot trobar-les: d’un a l’altre ens portem 5 anys justos de diferència (1969 – 1974 – 1979); 2 més 3 sumen 5; tots tres anem vestits amb jersei vermell; tots tres ens dediquem al teatre; la nostra data té algunes reminiscències teatrals (d’Eurípides es diu que va néixer un 23 de setembre) … Podríem anar buscant i buscant coincidències, i segur que no acabaríem. Suposo que tot forma part de l’atzar, o bé tot és atzarós i nosaltres volem atribuir-li algun tipus de ressonància màgica. Paul Auster podria dir-ne moltes coses, i segurament n’escriuria una novel•la sencera. Jo no en sé més. Em quedo amb l’anècdota, i celebro haver conegut més coses de la Mercè i del Pau. Com a mínim, la seva data de naixement (una dada prou important, no us sembla?).
Més de 15 persones assegudes a una taula, per un dinar. Un grup comença a cantar “aniversari feliç” a una noia, que curiosament… no fa els anys aquell dia. Es tracta d’una broma que acabarà amb un seguit de coincidències ... diguem-ne que sorprenents.
La noia homenatjada, la Mercè, comença a explicar que no és el seu dia, que ella els fa pel setembre. A la seva esquerra, en Pau diu que també és de setembre… però crec que no parlen del dia correcte. Jo començo a sentir que parlen del 13, o almenys això em sembla, i li pregunto a la Mercè si va néixer aquell dia. Jo també conec gent del dia 13…
I llavors comença tot. Em diu que del 13 no, que ella és del 23. “Del 23?", li dic. "No pot ser.” Començo a treure el carnet de la butxaca, ella em veu la intenció i no s’ho pot creure… Però tots dos quedem parats davant de la cara del Pau, que ens pregunta amb to de precaució si ha sentit bé el que dèiem. “Heu dit del 23? No pot ser. Del 23?”. Finalment, tots traiem els carnets, i veiem la coincidència. Tots tres, que casualment ens hem assegut de rengle, vam néixer un 23 de setembre.
Però qui vulgui buscar més casualitats pot trobar-les: d’un a l’altre ens portem 5 anys justos de diferència (1969 – 1974 – 1979); 2 més 3 sumen 5; tots tres anem vestits amb jersei vermell; tots tres ens dediquem al teatre; la nostra data té algunes reminiscències teatrals (d’Eurípides es diu que va néixer un 23 de setembre) … Podríem anar buscant i buscant coincidències, i segur que no acabaríem. Suposo que tot forma part de l’atzar, o bé tot és atzarós i nosaltres volem atribuir-li algun tipus de ressonància màgica. Paul Auster podria dir-ne moltes coses, i segurament n’escriuria una novel•la sencera. Jo no en sé més. Em quedo amb l’anècdota, i celebro haver conegut més coses de la Mercè i del Pau. Com a mínim, la seva data de naixement (una dada prou important, no us sembla?).
posted by CARLES ARMENGOL at 6:39 p. m.
3 Comments:
No sabia la continuació de la història, Mercè. En realitat, sembla provar que tot té una explicació lògica... Tot i que és tan bonic fantasejar uns minuts, pensar que no tot és lògic ni està programat. Pensar que encara ens podem deixar emportar una mica pel destí.
Estic d'acord amb tu en que el més important és que ara ja tenim una bona excusa per seguir en contacte tots tres. Una abraçada.
ei!
gracies per escriure al meu blog!i pels teus anims...
ja va be que algu amb talent i que escriu i tot aixo t'animi a continuar i empenya el carro!(toma peloteo!!!jiji)que no...)
Ara quan pugui amb posare amb la cambra, que li tinc ganetes!
un peto i fins el proxim dia!
p.d: no existeixen les casualitats...en realitat les persones estem conectades per un fil transparent i bla bla bla...
Bé, això d eles casualitats es més casual del que imagineu, jo també soc del setembre, però del 16, i vaig trobar un señor director de caixa d'estalvis, que había nascut el mateis dia, el mateix, mes... i el mateix any.Em va ensenaur el seu carne d'indentitat (el meu el tenia ell, ja que jo li estaba demanant un crdeit hipotecari) per qué ni ell mateix s'ho podia creure.
Pero está bé, això de trobar aquestes persones.
Felicitats a tots tres.
Un peto
CHARO
Publicar un comentario
<< Home