Plataforma

A partir de febrer, el Teatre Romea oferirà una de les “bombes” de la temporada teatral a Barcelona: “Plataforma”. Jo l’he vist aquests Nadals a Madrid, i la veritat és que la recomano per diversos motius: el primer, perquè no és una obra gens recomanable per al públic més acomodat i ben acostumat; la segona, perquè diu veritats com punys, i pot arribar a “noquejar” a més d’un espectador; la tercera, perquè artísticament sembla que hagin confluït els astres i, de cop, tot rutlli a les mil meravelles... Pel que fa a aquest últim punt, no puc deixar d’esmentar el treball actoral, el treball de direcció (un dels millors de Bieito des de fa anys), el treball escenogràfic i lluminotècnic, el treball sonor, etc.



És una d’aquelles peces que, molt de tant en tant, surten rodones. Bé, tot això parlant sempre des del meu gust personal, que com el nom indica és “personal” i totalment intransferible. Per tant, “para gustos, los colores”... però jo m’ho vaig passar “pipa”.

“Plataforma” explica bàsicament una història d’amor, tot i que darrera hi ha una crítica ferotge a la societat occidental actual, en la que coincideixen temes com el turisme sexual, el racisme, les diferències entre el primer i el tercer món, la hipocresia social, la manca de valors, etc. Però el millor de tot, és la forma en què ens ho expliquen a l’escenari, ja que el llibre de Houellebecq –aparentment inadaptable- es transforma en un espectacle coherent i molt, molt teatral: cançons en directe, números musicals, escenari giratori, decorat “kitsch”, etc.

De veritat, és un espectacle que no us heu de perdre, ja sigui per estimar-lo o per odiar-lo; per estar-hi d’acord o en desacord; per aplaudir-lo o per xiular-lo. Val la pena que, molt de tant en tant, apareguin espectacles “difícils” i arriscats com aquest, perquè encara que no agradin o no funcionin han tingut almenys el valor d’existir. Sí, el valor d’existir dins d’una cartellera com la nostra... que cada cop resulta més previsible i decebedora.