Ara fa vint anys...
Aquest mes d'octubre ha fet vint anys que vaig trepitjar per primer cop la facultat de Ciències de la Informació, a Bellaterra, i també ha fet vint anys de la meva amistat amb la Laura i la Montse. Per recordar-ho, i per posar a prova la memòria de tots tres, vam pujar divendres passat a la UAB amb Ferrocates (és a dir, els Ferrocarrils de la Generalitat), vam passejar pel canviat i transformat campus, vam entrar a la nostra facultat, i fins i tot vam poder seure en els mateixos pupitres de llavors.
La facultat -amb el seu bar, els platós de TV, els seus estudis de ràdio...- té la mateixa fesomia. Només presenta la novetat d'unes taquilles (poques), uns suros a la paret i uns panells electrònics que enuncien coses poc útils. La única diferència està en les plantes de l'interior i els arbres de fora, que s'han fet autèntiques bèsties... El cert és que la natura sempre és la que et demostra que els anys han passat de veritat, i per a tots.
El més curiós del cas és que tot estava pràcticament igual. Les classes -exceptuant les de compaginació, que ara estan absolutament informatitzades- jo diria que són ben iguals. Bé, la Montse va notar que ara tenien radiadors, cosa important, perquè fa vint anys ens havíem de refiar d'una calefacció centralitzada que ens deixava gelats o bé ens rostia com a pollastres.
La facultat -amb el seu bar, els platós de TV, els seus estudis de ràdio...- té la mateixa fesomia. Només presenta la novetat d'unes taquilles (poques), uns suros a la paret i uns panells electrònics que enuncien coses poc útils. La única diferència està en les plantes de l'interior i els arbres de fora, que s'han fet autèntiques bèsties... El cert és que la natura sempre és la que et demostra que els anys han passat de veritat, i per a tots.
posted by CARLES ARMENGOL at 4:21 p. m.
6 Comments:
ostres, Carles (i Montse, i Laura...) que fort... entre la nostàlgia, la lucidesa i l'afany sociològic, la vostra visita a la facultat! 20 anys???? A mi aquestes coses m'impressionen molt, la veritat.
Sí, Oriol... Impressionat de veritat, perquè si nosaltres fa vint anys que vam començar la carrera, tu ja en deus haver fet 16 o 17.
Sembla que faci menys d'aquells dies en que em recollies davant del Museu per pujar a la facultat amb el teu cotxe. Dies de Revista Badalona, Tele Badiu, Joves Conspiradors i Cine-club Babilònia, d'altra banda. Han passat molt anys, com pots comprovar per l'evidència del post, per les nostres minvades cabelleres i pel munt de coses que ens han passat entre mig.
Una abraçada, Oriol. Ens veiem.
Voy a dejar un comentario, espero no interrumpir vuestra nostalgia y esas veladas románticas en coche. Esto parece una película de Ventura Pons.
¿Veinte años? Joder, Carlos. ¿Y había Universidad? ... Yo hace veinte años era un bebé. Mi madre intentaba quitarme el vicio del chupete. Si lo llega a saber, pobre mujer, con lo fácil que hubiera sido decirme que es una conducta de riesgo. ;)
Iván, para no defraudar a Pilar, que tanto se divierte con nuestras discusiones bloggeras, voy a contestarte:
En primer lugar, decirte que SÍ HABÍA UNIVERSIDAD. Dicen que en Alejandría ya hubo una... o sea que en la EDAD MEDIA (es decir, mi época de juventud, según tú) había varias. Una de ellas, en Bellaterra.
En segundo lugar, lo que no sabía es que tú usaras chuquete entre los 6 y los 10 años. ¡Madre mía! ¡Ya decía yo que eras un poco crío!
En tercer lugar, ¿desde cuándo me llamas CARLOS? Pensaba que estabas hablando con otro.
Bueno, un besico. Que a pesar de lo "borderías internáuticas" eres muy majo. Bueno... cuando quieres, claro.
¿Pero qué pasa? No hay nada extraño con eso de ir a la universidad, ni a los 18, ni a los 28 ni a los 40 y....
Me podías haber avisado, jolines, pero claro, los viernes no tengo clase, tampoco nos hubiéramos visto. Otro día venís de lunes a jueves y vamos al bar a tomar unas birras, por que yo sola es que no me atrevo, con tanto bollicao como hay por allí (y tanto pijo, que la universidad pública ya no es lo que era). De todas maneras, mola la uni o la facu.
Besitos
Però si La Vuelta al Cole és al septembre, Carles, no a l'octubre, hahaha...
Vint anys, deu n'hi dó... són, per dir algun adjectiu, com a mínim interessants aquests aniversaris... L'Iván ja ho entendrà algun dia del futur llunyà, quan es recordi a ell mateix amb faldilla escocesa, o amb el xumet, hohoho... (una peli de Ventura Pons, es que me mondo)
Abraçades... :)
Publicar un comentario
<< Home