Arriba... el barber diabòlic de Fleet Street

La parella Tim Burton/Stephen Sondheim es veia a venir. Si m'haguéssin preguntat fa temps qui podia portar millor al cinema el Londres sinistre i macabre de SWEENEY TODD, hauria dit, sense cap mena de dubte, que aquest era Burton. I no és que el director estigui especialitzat en el cinema de terror, misteri... o fins i tot el thriller, però sí que sap retratar com ningú a personatges malaltissos (el barber diabòlic i Miss Lovett ho són) i també sap com plasmar en pantalla l'ambient -gairebé irreal o oníric- en el que viuen.

Burton és un geni, això ho sap tothom. Però aquí tenim, a més, l'alicient de tenir un dels millors compositors de musicals de tots els temps. Sondheim ha anat sempre contracorrent i ha estat, per sobre de tot, un gran músic. En aquest sentit, els seus musicals no acostumen a ser massa melòdics, i les seves partitures estan plenes de dificultats, de reptes. Per això mateix, a SWEENEY TODD destaca una música que pretenia, essencialment, produir por o angoixa. I el cert és que és un dels musicals més atípics i inquietants que s'han fet fins a la data, tot i que molts van intentar imitar-lo o copiar-lo després.

L'estrena d'aquest gran esdeveniment cinematogràfic es produeix el dia 21 als Estats Units, però nosaltres haurem d'esperar fins el febrer. De moment, però, la crítica americana ja ha començat a donar el seu veredicte, i sembla que la cosa està dividida. Tot i això, Burton ha rebut un premi de direcció d'alguna associació de crítics, i just avui la cinta ha aconseguit quatre nominacions pels Globus d'Or. Esperem que l'èxit de públic avali al film i aquest pugui arribar, per fi, i amb prou dignitat, a la Gala dels Òscars. No crec que li donin mai una estatueta a Burton... però no estaria bé que l'Acadèmia el tornés a ignorar un cop més, perquè si no al final hauran d'inventar-se algun premi honorífic, tal com van fer amb Hitchcock, Chaplin, Welles i altres genis oblidats.

(Curiositats sobre SWEENEY TODD: El paper del barber Sweeney, ara representat per Johnny Deep, va ser representat en la versió catalana per Constantino Romero, i més tard per Joan Closas. La Mrs. Lovett catalana va ser, com sap molta gent, Vicky Peña, en una de les seves creacions més recordades... Però el que potser no sap tothom és que la Lovett per excelència a Broadway va ser Angela Lansbury, la coneguda Jessica Fletcher de la TV. Ah, i com a última curiositat... Ben Kingsley també va ser l'endimoniat barber, però en aquest cas en una minisèrie americana que va dirigir John Schlessinger.)