Humor negre i l'esperit dels Ealing

Els Estudis Ealing -britànics fins al moll de l'os- presumeixen de ser els estudis cinematogràfics més antics del món, però sobretot presumeixen d'haver creat un segell propi per a la comèdia. La comèdia satírica, d'humor negre, irreverent... i molt, molt britànic. Al principi dels anys 50, un cop passada la guerra, els estudis van produir pel·lícules que ja estan a la llista de clàssics: "Whisky a gogo", "Pasaporte a Pimplico", "Ocho sentencias de muerte", "Oro en barras" i, sobretot, "El quinteto de la muerte", autèntic vaixell insignia de la casa.

La pel·lícula "Un funeral de muerte", del sempre efectiu Frank Oz, no és ni de la Ealing i ni tan sols és una peli britànica. Per tant, algú es pensarà que m'he begut l'enteniment... Però no. Resultat que Oz fa un petit-gran homenatge al cinema britànic de post-guerra amb una comèdia negra com el carbó, irreverent i amb molta mala bava. Això sí, situada a Anglaterra i amb una gran majoria d'actors anglesos (esplèndids tots, com sempre).

"Un funeral de muerte", que he cregut apropiada de comentar per trobar-nos a les dates que ens trobem, barreja l'humor típicament britànic amb l'slapstick i l'estil humorístic i esbojarrat del director Frank Oz ("La tienda de los horrores", "Un par de seductores", "¿Qué pasa con Bob?, "In & Out", "Bowfinger, el pícaro", "Las mujeres perfectas"...), que també ha seguit una carrera paral·lela com actor (vàries pel·lícules de la sèrie "Star Wars", en el paper de Yoda, i quasi tots els grans èxits de John Landis en els vuitanta). En realitat, la pel·lícula uneix bé totes les trames i aconsegueix escenes d'autèntica bogeria: l'intent de segrest del nan, els dos funerals frustrats, totes les escenes en les que el "vàlium" fa els seus efectes, etc.

Val la pena acostar-se al cinema per gaudir d'una bona comèdia com aquesta, just en una època en què les comèdies americanes que ens arriben acostumen a ser tan barroeres i tan poc originals. Lluny queden els temps de Capra, Wilder, Donen, Edwards i companyia... i fins i tot, els més recents i més modestos de John Landis, Harold Ramis o James L. Brooks. La tan famosa "comèdia americana" fa anys que està en perill. Sort que Oz, de tant en tant... ens fa passar una bona estona.