Un pas més

Les passes de LIQUIDACIÓN POR DERRIBO són curtes, lentes potser, però de moment van endavant. Portem més de dos anys i mig, que pot semblar poc, però que per a un grup de teatre de les nostres característiques és realment molt. Moltíssim, diria jo. No tornaré a repetir aquí els inicis del grup, les obres realitzades -tampoc són tantes; només dues-, ni tampoc els concursos, els premis o les anècdotes... ja que ho he fet en altres posts, i no em vull fer pesat.

La meva intenció, ara que acabem de presentar "CARNICEROS..." a la MOSTRA, era fer una mica de memòria dels nostres objectius inicials, de les nostres intencions. Una d'elles era anar avançant, a poc a poc -potser perquè no hi veiem altra manera-, però sense haver de tornar mai cap enrera. Quasi tots veníem d'un grup estancat, o bé ens havíem empantanat en altres formacions o intents de formació. Per tant, teníem clar que cada any calia fer algun pas més, i crec que ho hem aconseguit.

La MOSTRA, un dels altres objectius inicials, ha estat un d'aquests passos. No sé quina repercussió tindrà, perquè cal ser realistes i veure que el panorama és poc alentador... per a tothom. Però a nosaltres ja ens serveix per anar-nos allunyant d'aquella sensació d'estar sempre al mateix forat, d'estar sempre donant voltes sobre les mateixes coses.

Per a bo o per a dolent, "CARNICEROS..." ha estat un pas substancial per donar-nos a conèixer una mica més i per guanyar un públic que no teníem. "EL ÚLTIMO INVITADO" ens va ajudar a fircar-nos en el projecte i crec que també va servir per donar-nos una mica més d'0fici a tots plegats. Ara cal seguir anant endavant. De moment, els "CARNICEROS..." encara cuejen, i crec que ho faran per molt de temps. El dia 24 actuem a Zamora, dins del Certamen Nacional de Teatre que es celebra a la ciutat, i crec que els "volos" no acabaran aquí... Bé, ho anirem informant oportunament.

Per cert, gràcies a tots els que vau venir a fer-nos costat al Guasch. I també gràcies a tots els actors (els internacionals i els nacionals), a la Pilar per la seva inestimable ajuda i també al Sergio, que sempre ens treu de més d'un ensurt... encara que ningú no ho sàpiga.