La Reina

Text escrit per a la secció No Comment, del programa de cinema La Linterna Mágica (Ràdio Ciutat de Badalona). Programa emès el 3 de febrer de 2007.

Aquest és i serà, cinematogràficament parlant, l’any de Helen Mirren. Poques vegades els crítics, els jurats dels diferents premis, etc... han estat tan d’acord. I és que el seu treball a “The Queen” no té rival... I que ens perdoni Penélope Cruz.

El més curiós del cas és que la Mirren ha tingut una carrera diferent a la d’altres “dames” del cinema britànic. Ella va començar a destacar a la dècada dels vuitanta, on se la veu aparèixer a molts films com a “tia bona” o “actriu de bon veure”. Això sí, en pel·lícules de “calité” o en superproduccions de l’anomenat i desaparegut “cinema S”. I és que la nostra encantadora Hellen, que ara llueix cabells blancs, abans va lluir altres coses a “CALÍGULA”, “EXCALIBUR” (on era la malèfica i eròtica Morgana), “EL COCINERO, EL LADRÓN, SU MUJER Y SU AMANTE” o “EL PLACER DE LOS EXTRAÑOS”.

El seu talent com actriu, però, sempre ha esta fora de dubtes. Fos quina fos la pel·lícula, ella té aquella estranya qualitat de destacar, d’estar per sobre de la resta del repartiment... I això, la veritat, deu donar “una ràbia...”. Suposo que és la ràbia que li donaria a Harrison Ford a “LA COSTA DE LOS MOSQUITOS”, on la senyora Mirren i el malograt River Phoenix li fotien l’esforç dramàtic enlaire.

A més dels films anomenats, l’actriu britànica ha deixat la seva impromta personalíssima a “LAS LOCURAS DEL REY JORGE”, EN EL NOMBRE EL HIJO”, “GOSFORD PARK”, “EL JURAMENTO”, “LAS CHICAS DEL CALENDARIO” o “LA SOMBRA DE UN SECUESTRO”. A més, com a tafaneria, val a dir que està casada amb el director Taylor Hackford, que va estar nominat fa uns anys per “RAY” i que ha dirigit èxits notables com “OFICIAL Y CABALLERO”, “NOCHES DE SOL” (on va conèixer a la seva dona), “ECLIPSE TOTAL” o “PACTAR CON EL DIABLO”.

Aquest any, la sorpresa dels Oscars seria que la Mirren no s’endugués el premi. Seria, sense cap mena de dubte, el gran titular del dia següent, perquè a l’igual que li passava a Philip Seymour Hoffman l’any passat (o sigui, a Capote), el premi està més que cantat. I és que Hoffman serà per sempre més Capote, i la Mirren serà per a tota la vida... the queen.