Històries de trens

Sempre que he portat una obra meva a l’escenari ha estat gairebé per pura necessitat. Han estat sempre obres fetes per a un grup concret o per a uns actors determinats, i ja des del principi de l’escriptura del text sabia quina cara tindrien tots –o gairebé tots- els personatges. Amb Històries de trens, tot ha estat diferent.

Històries de trens va ser la segona obra que vaig escriure, i això seria pel 2002, més o menys. Un any més tard, vaig tenir la sort que pels volts de Sant Jordi em donessin el Premi Théatron de Mataró, que tot i que era un premi petit em va animar molt a seguir escrivint, i a seguir intentant-t’ho. Una part del premi era la representació de l’obra per un grup vinculat a l’entitat que concedia el guardó. Aquesta part del tracte, però, no es va arribar a acomplir mai. Diferents problemes interns de l’entitat van fer que estiguéssim gairebé dos anys amb estira i arronses, fins que finalment em van dir que s’havien dissolt, i que si volia... que me la muntés jo.

En aquell moment jo no tenia al cap la idea de dirigir, ja que ni tan sols havíem encetat l’aventura del “Invitado”. Per tant, el tema va quedar mort... i gairebé enterrat. Jo sabia, a més, que el casting de l’obra era complicat i que seria difícil trobar actors per fer-la.

Però un bon dia, quasi per casualitat, em trobo amb el Jordi Rodríguez a la cua del Tiquet 3, i de cop penso que podria ser un Manel fantàstic. Li vaig proposar uns dies després... i va acceptar. Teníem mig problema resolt, però... faltava l’Enric. Havia de ser un noi que aparentés uns 17 anys, però que tingués experiència i acceptés el compromís. Vaig fer un casting, i entre els nois que van passar hi havia l’Abel Zamora. Ara és l’Enric, i crec que ja no podria ser un altre.

Aquest muntatge, doncs, va començar amb una casualitat, però crec que s’ha anat convertint en un projecte seriós i en el que hem treballat amb ganes. Tots sabíem que era una obra dura, però tot i així ens ho hem passat bé, hem rigut força i finalment hem aconseguit arribar on jo volia. Potser hi haurà, com és natural, coses criticables, millorables... però el que no es pot negar és que en Manel i l’Enric ja són de carn i ossos.

Si els voleu conèixer... teniu vàries oportunitats:

• El 23 de febrer, al Centre Cívic Cotxeres-Borrell (22 h)
• Els dies 1, 8 i 15 d’abril, al Teatre Riereta (19 h)