ADESTE FIDELIS... i coses d'aquestes

Ara sí que estem a Nadal. I aquest post no vol ser-ne la constatació, sinó només un testimoni. Ara sí que ja no valen les campanyes preparatòries i absurdament matineres (comercialment, el Nadal d’ara comença després de Tot Sants); ja no tenen sentit les llums del carrer, que avui ningú veurà... perquè majoritàriament estarem tancats a casa; ja no valen les ofertes de gambes, llagostins i similars, perquè cadascú s’haurà de conformar amb el que tingui, o amb el que li posin a taula; ja no serveixen les campanyes milionàries per vendre la pel·lícula del Nadal, que avui, segurament, no veurem; ja ha passat l’allau de programes recaptatoris de la televisió, i fins i tot els lamentables espectacles on presentadors i presentadores canten, ballen i fan mil moneries. Avui és Nadal... i jo em pregunto quin sentit té. El religiós fa temps que el vaig perdre pel camí, i el familiar es reduirà a un dinar amb els meus pares i la meva cosina... com tantes altres vegades. El Nadal, però, existeix. I potser el fet de saber que milions de persones al món el celebren al mateix moment que nosaltres és el que més sentit li dóna. En una societat on cada vegada estem més globalitzats, però menys coses tenen el sentit d’unir-nos... potser aquesta n’és una excepció. Com quan teníem tele única, vaja!