Malgrat tot... Bon Nadal

Amb aquest post vull felicitar el Nadal i l’Any Nou a tothom… A tothom que entri a aquest blog, i pugui llegir aquestes paraules, és clar.

Tot i que cada vegada tinc més motius perquè no sigui així, a mi el Nadal sempre m’ha agradat. Sé que vaig a contracorrent, perquè fa anys que sento dir a tots els del meu voltant que odien aquestes dates, que prefereixen fugir abans que estar amb la familia, que detesten el consumisme ferotge (tot i que generalment gasten el doble que jo), que no es creuen els bons sentiments de la gent, etc… Tant ho he sentit, i tant s’ha estès aquest sentiment anti-Nadal que crec que s’ha convertit en una moda… i que com a tal, deixarà de ser-ho en qualsevol moment.

Sé que hi ha certa raó en les paraules de molts anti-nadalencs, però quan arriba Nadal sempre entro en una fase de recessió i me’n torno a la infància, o a l’adol·lescència. En aquella època, el Nadal era la meva festa preferida de l’any. Ara han canviat moltes coses: falten algunes persones, i amb d’altres gairebé no ens veiem... Han canviat les circumstàncies, s’han afegit famílies, i també he canviat tradicions. Però tot i així, quan veig les primeres llums al carrer em sento transportat a una altra època, o a una altra dimensió que potser no ha existit mai... I és que a mi m’encantava, com a molts, el Nadal de les pel·lícules americanes (les del dissabte a la tarda) on tothom semblava obligat a passar les festes amb un luxe extraordinari i fictici. I com que el Nadal és més o menys igual estèticament d’un any per un altre, la recessió és fàcil, i viure en una falsa il·lusió, també.

De la mateixa manera, no em sento decebut quan veig que passades les Festes tothom és igual que abans, que alguns familiars desapareixen o s’amaguen fins al Nadal següent, que el compte corrent ha minvat un pèl més (i jo sense Paga Extra!!!) o que els guarniments i l’arbre semblen ridículs i fora de lloc. No em decep perquè amb els anys he posat certes prevencions. Sé que qui t’estima ho farà sempre, que els amics sempre hi seran, i que els que utilitzen la hipocresia com a escut també ho faran en altres èpoques de l’any. Fins i tot penso que en altres èpoques em dol molt més que no pel Nadal, on sembla que ser una mica hipòcrita fins i tot està ben vist. No ho defenso, però ho detecto... i ho accepto.

Malgrat tot... Bon Nadal. Bon Any Nou.