Sex & the city & me

Aquesta setmana s'estrena entre nosaltres "Sex & the city", i jo volia comentar abans quatre coses de la magnífica sèrie, potser per avançar-me al desencís que segurament em provocarà la pel·lícula. I si puc afirmar que em desencantarà és perquè la sèrie -malgrat el seu embolcall de sedes variades- era políticament incorrecte i anava dirigida a un públic molt concret, i segurament minotari. La pel·lícula made in Hollywood voldrà abastar un públic més ampli, i en el camí es perdran els atreviments eròtics de Samantha, les converses pujades de to, els comentaris absolutament despreocupats de la Miranda, i fins i tot els molts paquets de tabac que es fumava la Carrie a totes hores...

"Sex & the city" -la sèrie, evidentment- era molt més que una desfilada de modes o unes quantes converses sobre sexe, com potser podia semblar en els últims capítols, on totes les marques comercials -atretes per l'èxit- havien començat a ficar mà. En realitat, "Sex & the city" va ser la primera sèrie que va portar a la televisió americana les preocupacions de la dona treballadora i alliberada de finals del segle XX; la primera en parlar obertament de tot tipus de pràctiques, problemes o preocupacions sexuals; la primera en mostrar el sexe com una cosa divertida, necessària... i ho feien, a més, sense massa tabús. Per acabar-ho d'amanir, la sèrie tenia uns personatges molt ben definits i uns guionistes que es notava molt que s'ho passaven "teta", mai millor dit. Hi ha molts capítols que són autèntiques peces de col·leccionista pel que fa al guió, ja que en poc més de 30 minuts es donava una lliçó a tots els que fan comèdia a Los Ángeles... (entengui's amb això, Hollywood i les seves pobres comèdies de tombant de segle).

I és que "Sex & the city" era, per sobre de tot, una gran comèdia. O un conjunt de petites grans comèdies, ja que en molts capítols s'homenatjava la comèdia americana clàssica, passant de "Breakfast at Tiffany's" a "Manhattan", i sense oblidar altres joies com "La tentación vive arriba , "Un día en Nueva York", "El apartamento", "Una cara con ángel", "Confidencias a medianoche", etc.

Per tant, que ningú torni a dir que "Sex & the city" - la sèrie, evidentment- és només el retrat de quatre "pijas" novaiorqueses sense haver vist abans uns quants capítols. Només amb uns quants s'adonarà que sí, són "pijas" -si és que voleu anomenar-les així-, però són per sobre tot personatges de carn i ossos, coherents en si mateixos, i que evolucionen temporada a temporada com ho farien a la vida real. Poques sèries de comèdia aconsegueixen que ens creiem tant als seus personatges.


CURIOSITATS:

• Per si algú no ho sap, els primers capítols de la sèrie van ser dirigits per Susan Seidelman, la directora indie nord-americana que, allà pels vuitanta, va donar-se a conèixer amb "Buscando a Susan desesperadamente". Evidentment, els primers capítols tenen un aire més documental, i molt menys glamourós, que amb el temps s'aniria diluint.
• A part de les quatre actrius protagonistes - Sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Kristin Davis i Cynthia Nixon-, per la sèrie van passar molts altres actors i actrius reconeguts, ja fos en petits papers o en personatges de certa importància: Kyle MacLachlan, Chris Noth, Mikhail Baryshnikov, Sonia Braga, Lucy Liu, Alanis Morissette, Matthew McConaughey, Sarah Michelle Gellar, Vince Vaughn, Carrie Fisher, Candice Bergen, Jon Bon Jovi, Valerie Harper, Nathan Lane, Heather Graham, Tatum O'Neal, David Duchovny, Geri Halliwell, etc. També hi podem veure dissenyadors, models famoses (Heidi Klum, Linda Evangelista) i personatges de certa rellevància en la vida social de Nova York (Donald Trump, entre d'altres), així com locals exclusius d'oci.