domingo, mayo 25, 2008

El Victòria, el Picarol i l'Indiana

Aquest volia ser un post dedicat a l'heroi de la meva adolescència, però crec que acabarà essent un homenatge als cinemes de la meva infància i joventut, és a dir, els cinemes -ja quasi tots desapareguts- de Badalona. I és que la meva primera trobada amb l'Indiana Jones va ser en un pleníssim Cinema Victòria, al que els meus pares m'hi van portar per insistència meva i per recomanació d'un cosí. Allà vaig veure com els nazis perseguien a Harrison Ford i com l'arca perduda s'obria per revelar els seus perillosos secrets...

Recordo que aquell primer encontre va ser força prometedor, però res feia augurar el plaer de la segona vegada. Potser va ser perquè ja no hi anava amb els pares, sinó amb els amics (crec que eren en Martí i en Juan Antonio); potser perquè ja tenia pèls al bigoti i veia les coses d'una altra manera; potser perquè sabia una mica més de cinema i entenia millor els homenatges de l'Spielberg; potser perquè m'agradava tirar-me pel tobogan d'aventures i misteris que se’m proposava... Potser per una mica de tot plegat, la meva segona trobada amb l'Indi (aquest cop en el Picarol, quan encara eren un dos sales) va ser realment antològica. M'encanta aquella pel·lícula. No ho puc evitar.

És curiós que la quarta entrega de la saga -gens menyspreable, però no pas comparable amb el Temple maleït- m'hagi fet recordar aquells enormes cinemes, que després es convertirien en bingo, multisales, etc. Recordo també el Cinema Nou (ara uns grans magatzems de roba), el Verbena, el Principal i fins i tot un oblidat Marquina, que vaig poder conèixer de petit en la que deuria ser una de les últimes projeccions... I també podria citar el Cinema La Salut, un cinema de barri i programa doble que tot i que no sé si el vaig visitar mai... era el cinema més freqüentat pel Genís.

És curiosa aquesta nostàlgia, però té la seva explicació. Aviat, Badalona es quedarà sense cinemes, almenys momentàniament. Els Picarol -únics supervivents- tancaran en breu les seves portes, i els Montigalà -aquells allunyats cinemes de centre comercial que nodrien també als colomencs- ja fa mesos que han desaparegut. Sembla que la tan cacarejada Ciutat del Bàsket obrirà algunes sales, però aquests cinemes també perifèrics seran els únics existents en tres ciutats de densa població: Badalona, Santa Coloma de Gramenet
i Sant Adrià del Besòs. Més de 370.000 habitants sense cinema, o bé amb un ridícul i immerescut nombre de sales. No ho podia evitar, la temptació era gran: "Indiana Jones contra la maledicció dels cinemes perifèrics".

Etiquetas:

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Ta-ta-ta-taaaaaaaaaaaaaa ta-ta-taaaaaa ..... ai, l'heroi del geriàtric quina bona estona ens ha fet passar. I quina nostàlgia llegint sobre els cinemes de Badalona. Aviat se'ns acabarà el poder anar caminant a una sala i gaudir del seté art ... SNIF!

9:41 p. m.  
Blogger PRU said...

Ostres, sí, també he començat llegint el post cantant "para mis adentros" un 'na-naná-naaa, na-nanááá', i gairebé acabo amb un snifff...

Encara conservo penjat el pòster original de la 1ª part, i d'adolescent em van dur el barret 'oficial' des de Florida... (que em venia enorme, hahaha)
Així que, per respecte a l'Indy que tots estimàvem, i per dol amb tot això dels cinemes, no faré gaire broma avui... Encara que m'hagués encantat criticar l'escena de la nevera... Ops...

10:04 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home