SHORT BUS / THE HOST

Les últimes pel·lícules que he vist en cinema són d’aquelles que es posen de moda pels comentaris de la gent, més que pels comentaris de les revistes o dels crítics... que també n’hi ha hagut. Es tracta de dues cintes completament diferents, de gèneres molt concrets, tot i que intenten escapar-ne sempre gràcies a la imaginació i llibertat creativa dels seus respectius directors.

SHORT BUS ha estat l’escàndol de la temporada. Es tracta d’una d’aquelles pel·lícules comercials –a l’igual que “Intimidad”, “Nine songs” o algunes altres- que conté imatges de sexe explícit. En aquest cas... molt explícit. Però també molt desimbolt, divertit i lliure de prejudicis. En realitat, és un film que vol parlar de sexe, de la dificultat de les relacions sexuals o de les relacions en general, però sense oblidar que la majoria de relacions acaben –o comencen- en el sexe... i que això, a vegades, ho pot complicar tot molt.

SHORT BUS, a l’igual que a “Hedwig and the angry inch” –un altra pel·lícula de John Cameron Mitchell- la música i l’estètica global acaben tenint molta importància. No es pot dir, doncs, que SHORT BUS sigui un film més sobre sexe, i amb sexe, sinó que és una reflexió sobre els nostres comportaments, una obra sèria –però amb molt sentit de l’humor-, una petita mostra de que es pot fer bon cinema... s’expliqui el que s’expliqui. Té, això sí, aquell esperit lliure, rebel i quasi documental dels setanta... però habitat aquest cop per personatges molt dels nostres dies.

I si el films de Cameron Mitchell provoca un cert escàndol, la cinta del coreà Bong Jon-ho provoca por, ensurts... però sobretot admiració. I és que THE HOST –i aquest cop ho dic sense cap mena de rubor ni de vergonya- és una gran pel·lícula. I no tan sols una gran pel·lícula de gènere, sinó una cinta astuta, intel·ligent, que gràcies a l’embolcall de pel·lícula de “monstres” ens endossa una crítica ferotge al comportament dels polítics davant dels desastres, a la manipulació que exerceix el poder, etc. I ho fa amb una elegància que pot fer que ni t’adonis... tot i que la imatge d’aquell noi llençant còctels molotov al monstre és més que reveladora. Canvieu el monstre per un tanc, i tindreu una de les imatges periodístiques més repetides ara fa uns anys als països comunistes asiàtics... com per exemple, Corea del Sud.

THE HOST també utilitza molt hàbilment el sentit de l’humor, que acaba esdevenint clau en la forma de narrar la història. I és que l’humor és una de les eines utilitzades tot sovint per Bong Jon-ho, com ja va fer a la maravellosa MEMORIES OF MURDER, guanyadora del premi al millor director en el Festival de San Sebastian d'ara fa un parell d'anys. Per cert, si algú pot recuperar aquesta pel·lícula en DVD que ho faci sense demora... Es tracta d’un dels thrillers més interessants dels últims 15 anys. Això sí, amb càrrega sòciopolitica al darrera... i amb lliçó de cinema inclosa (els travellings i els plans generals que utilitza aquest directors són realment d’antologia).