Un Pinter al Nacional

Pinter aterra al Nacional, i crec que per primera vegada... I és que Pinter, a Barcelona, s'ha treballat sobretot a les sales petites, a les alternatives, com s'acostuma a dir ("La traició", "L'amant", etc.) I és curiós (i fins i tot escandalós) que això sigui així, quan en realitat estem parlant d'un dels autors vius més importants del teatre contemporani (una vegada algú em va dir: "En teatro, Shakespeare es Dios. Y luego... viene Pinter").

Ja veurem com s'afronta aquest Pinter, que no és cosa fàcil ni superficial. Esperem que el muntatge sigui, doncs, una d'aquelles escasses sorpreses que dóna el Nacional de tant en tant. El repartiment promet -sobretot per Àurea Márquez, que és una actriu que em desperta simpatia. Ja veurem!