El retorn de... la cantant calva

Stròmboli Teatre -abans Nexus o un nom similar- és un grup al que sempre m'he sentit unit... tot i no ser-ne un integrant fixe o un soci dels de debò. Des d'aquelles cigarretes fumades d'amagat en un terrat l'any 99, la relació sempre ha estat inmillorable: ja fos com a actor, com a director, com a "companyia suplent" (encara recordo l'any que el grup ens va prestar el seu nom), com a autor circumstàncial... i sempre, o gairebé sempre, com a espectador fidel.

El dia 10 de juny, Stròmboli tornarà a la seva sala habitual: la sala gran del Teatre Joventut (no s'hi posen per poc). I aquesta vegada serà amb un clàssic de l'absurd, un estil al que sempre hi han tingut certa tirada... sobretot en els darrers anys. "LA CANTANT CALVA" serà el repte. Un repte del que segur en surten airosos, com sempre.

Molta merda, nois. Si res no falla, allà estaré. Encara recordo les "EXTREMITATS" que us vau deixar pel camí l'any passat... i sé que algun dia haurem de recollir-les de nou. Vau fer un salt al buit, i sense xarxa, i des d'aquí us en dóno públicament les gràcies.