Efímer

Efímer, sí. Vivim en un món en què tot és efímer. Són efímeres les paraules, les emocions... fins i tot els sentiments. Tot s'escapa de les mans una vegada més, com l'aigua, com la sorra... Voldria ser efímer jo també, a vegades, només algunes vegades... Però crec que ja no és possible.

Crec que cada dia ens costa més retenir les coses: tot s'esborra just quan comença a semblar alguna cosa, tot s'escapa quan just sembla que acaba d'arribar... Vivim de coses efímeres, i perseguim coses efímeres... potser perquè les que duren no interessen a ningú. Són coses que envelleixen just acabades de néixer.

Llegia l'altra dia un conte de Sergi Pàmies -molt recomanable- sobre la vida d'una gota d'aigua. Era apassionant, i només era això... la vida d'una gota d'aigua, des de que sortia de l'aixeta fins que s'estrellava a l'aigüera de la cuina. Uns segons. Una vida feta de pocs segons. I malgrat tot, concentrada, apassionada, completa... I penso ara que potser volem això: viure al cent per cent, en molt poc temps, sense tenir en compte que les coses bones són les que es fan i envelleixen amb el temps. Les que maduren i es confonen amb la vida, perquè són vida... i no un instant fugaç.

(Dedico les imatges d'aquest post al Jordi, creador de la pàgina SEXCULTURES, que podeu consultar des de l'índex d'aquest mateix blog. En Jordi persegueix escultures i objectes d'arreu del món -si són de tema eròtic, millor- i després ens els mostra en una pàgina completíssima, divertida, i actualizada dia a dia. Us la recomano, i és per això que avui m'he buscat l'excusa de posar unes escultures... efímeres, això sí.)