Celebració

Avui estic de celebració. Focs d'artificis, cohets, palmeres de colors... Tot és poc per celebrar que torno a estar connectat a Internet des de casa. Han estat set dies -sé que és poc en comparació a amics i coneguts que sé que porten setmanes- però m'ha semblat una eternitat. I mentre passava el temps m'acostumava a la nova situació, com si m'anés desintoxicant i no recordés que fa un any i mig, o dos, no tenia Internet a casa. I que en fa set o vuit ni tan sols l'utilitzava... I que en fa deu que ni en parlàvem, de la Xarxa. I poca falta ens feia.

Ara és imprescindible. Aquests dies, abans de caure en la resignació i tornar-me a acostumar a la vida d'abans, m'he vist perdut per trobar una adreça, per buscar el nom d'algú, o d'alguna cosa, per mirar horaris, per confirmar o constrastar informacions o opinions, per parlar amb els coneguts, per actualitzar aquest blog... Sí, sé que no descobreixo la sopa d'all, i no és pas la meva intenció fer-ho. En realitat, la meva intenció en aquest post és fer notar que si estem en una societat que viu tan abocada a Internet -i ja no parlo de les empreses- per què te'n poden deixar sense durant una setmana, i seguir-te cobrant el servei, i quedar-se tan amples, i no donar-te una explicació coherent de per què ha passat, i...

Les telecomunicacions en aquest país són de joguina, de país tercermundista realment. Sé que amb aquesta afirmació tampoc descobreixo la sopa d'all, però va bé recordar-ho de tant en tant. I és que totes les companyies -i no en descarto cap- venen aparença, marca, imatge... però al darrera estan buides, completament buides. Només hi ha inversors -d'això en tenen molts- i oficinistes que porten el paperam i les campanyes de propaganda de la companyia... però el que és el servei tècnic i d'atenció al client no existeix. Tot és subcontractat, i normalment es treballa amb una plantilla de pautes, o un mapa de fluxos, que permet solucionar quatre problemes... i res més. En el servei tècnic hi ha gent com jo, que tenen tan de tècnics com jo de trapezista.

La única cosa que he tret de tot això és que estic pagant més a la meva companyia que no pas la setmana passada. Després de trucades infructuoses a un 902 -només amb dues d'elles em vaig quedar sense saldo al mòbil- la única solució passava per contractar un servei de manteniment avançat "24 hores", que tot i així va trigar tres dies en posar-se en funcionament... Només així vaig aconseguir que vinguéssin. Només així -pagant més diners- he aconseguit tornar a tenir Internet a casa.

I tot per un mega... Si ho sabéssin al Japó, es moririen de riure o es farien l'"harakiri" només per simpatia. Allà un ciutadà normal pot tenir més de 20 megues de velocitat a casa seva per un preu comparativament molt menor. I a més, segur que tot funciona amb normalitat i sense entrebancs ni interrupcions, perquè sinó segur que la justícia actuaria de forma implacable. Al cap i a la fi, suposo que deixar de prestar un servei que estàs cobrant deu constituir alguna mena de delicte. Encara que sigui "menor".