"¡Fascistas Cabrones!"

La setmana passada em van mig rapar el cabell, em van posar robes velles i esparracades, em van embrutar amb pigment -semblant al fang- i em van tancar a la presó. Concretament, en una cel·la on hi cabíem -només de peu i una mica apretats- uns 90 homes. Les nostres famílies ens contemplaven des de d'alt, i si podien i els guàrdies no ho veien, ens llançaven un tros de pa o alguna cosa que ens pogués mig omplir l'estómac... Els crits, la desesperació, la brutícia, el forat de les bales a la paret i la sang pintada pel terra... Tot tan real. Tot tan fictici.

Evidentment, es tracta d'una pel·lícula: "Las mujeres del anarquista", de Peter Sehr i Marie Noëlle, que aquests dies ha vingut a rodar-se a Catalunya després de passar per Madrid i altres indrets. De totes maneres, quan estàvem dins d'aquell forat -custodiats per falangistes i guàrdies civils de pega- no deixava de pensar en els que realment van viure tot allò. I a més, no fa tants anys... I a més, no eren desconeguts, ni allò va passar gaire lluny de les nostres cases... Qui més qui menys té un avi que va ser engarjolat pels franquistes, o que va haver de passar a França... on desgraciadament molts van anar a parar més tard a camps de concentració.

Amb qui més pensava era amb l'avi del Genís, a qui evidentment no vaig conèixer, però del que fa uns pocs dies en vaig sentir parlar molt. Ell va ser empresonat durant anys i comdemnat a mort en diverses ocasions, que afortunadament no van arribar a complir-se. Condemnat per les seves idees; per ser d'esquerres, vaja.

Avui pensem en tot allò i ho veiem molt llunyà. Esperem que realment ho sigui de llunyà, ja que el simple fet de simular una situació semblant et fa esgarrifar de debó. Esperem, doncs, que només haguem de recordar aquella guerra a les pantalles de cinema, on els personatges anònims del passat seran interpretats ara per Juan Diego Botto, María Valverde, Ivana Baquero, Pere Arquillué, Laura Morante, Jean-Marc Barr, Biel Duran, Irene Montalà, etc. És a dir, un repartiment més que interessant per una pel·lícula que ja veurem quin interès desperta... Com a mínim a mi m'ha despertat un sentiment estrany, perquè veure't vestit de l'any 39 i sentir a un extra que cridava "¡Fascistas Cabrones!" sota les empentes i els cops de tres guàrdies civils -figurats, és clar- sempre et crea un nus a la boca de l'estómac.