Audrey & Cary

Avui que és Sant Jordi volia recomanar, per a aquells que siguin cinèfils o simplement curiosos, les dues biografies que he llegit en el primer trimestre de l'any. Són de dos actors coneguts per tothom, dos actors insatisfets amb si mateixos malgrat l'enveja sana i l'admiració que tothom els hi va professar en vida, i també després de la mort. Dos actors que ja són mites, malgrat ells mateixos.

AUDREY (Audrey Hepburn, de Donald Spoto. Ed. Lumen) -

Nascuda a prop de Bruseles l'any 1929 i criada més tard a Holanda, Audrey Kathleen Ruston va ser una nena que va patir els estralls de la guerra, i que, segons la biografia, va tenir molts punts en comú amb una compatriota seva amb molta menys sort: Anna Frank. Per edat, per situacions comunes i sobretot pel moment històric les seves vides podien haver estat paral·leles, però a Audrey li quedava una segona part espectacular i plena d'èxits; res més lluny del que tothom esperava per a la filla de l'arruinada baronessa Van Hemstra.

Marcada pel divorci dels seus pares, pel contacte gairebé inexistent amb un pare que quasi l'abandonà, i pel caràcter eixut de la seva mare, Audrey va desenvolupar una gran inseguretat -mai es va creure una bona actriu- i un gran sentiment de culpa i dependència, cosa que es veuria reflectida en el seu llarg matrimoni amb l'actor Mel Ferrer. Altres homes de la seva vida van ser l'aristòcrata italià Andrea Dotti, el guionista Robert Anderson, i els actors William Holden, Albert Finney i Ben Gazzara.

El més curiós d'aquesta biografia és que et fa pensar en com hauria estat Audrey Hepburn d'haver estat més segura de si mateixa, i d'haver tingut al costat persones que l'ajudessin a recuperar la confiança perduda. El seu encant i magnetisme personal ho podien gairebé tot, menys convèncer-la a ella.

CARY (Cary Grant. La biografia, de Marc Eliot. Editorial Lumen) -

Aquesta és una biografia sorprenent en tots els sentits. Primer, per la poca simpatia que el biògraf té per l'actor. I segon, per revelacions importants i gens favorables a Grant: la seva gasiveria i el seu amor pels diners, la seva ambició desmesurada, la seva incapacitat per estimar i deixar-se estimar, la seva addicció a l'LSD, els més que pressumptes maltractaments a l'actriu Dianne Cannon (la seva penúltima dona), etc.

Grant, segons el llibre, va viure sempre obsessionat per controlar la seva vida. I dins d'aquest control entrava el de la seva carrera com a actor, cosa que en aquell temps xocava de ple amb la política dels estudis. Això li va crear antipaties cròniques entre els membres de l'Acadèmia de Cine, que mai li van perdonar la seva independència, el seu gran èxit popular, la seva homosexualitat més o menys manifesta en els cercles de Hollywood, i també les seves tedències polítiques més aviat esquerranes (va ser amic i defensor d'alguns dels condemnats a l'ostracisme per culpa de la caça de bruixes de Mcarthy).

En el llibre també es parla extensament de la seva llarga amistat amb Howard Hughes, i també amb actrius com Grace Kelly i Ingrid Bergman. Evidentment, l'autor tampoc es deixa en el tinter la seva amistat -més que espcial- amb l'actor Randolph Scott, amb qui va compartir casa durant anys, fins i tot després dels primers matrimonis d'ambdos actors.


AUDREY & CARY - Hepburn i Grant només van coincidir una vegada, tot i que l'actor ja havia estat a punt de ser la seva parella a "Sabrina" i també a "Arianne". Ell tenia 25 anys més que ella, però això no va impedir que fessin una encantadora parella a la comèdia d'intrina "Charada", tota una delícia d'Stanley Donen. Una pel·lícula ben recomanable, en la que apareix una increïble colla de secundaris molt i molt interessants: Walter Matthau, James Coburn i George Kennedy.