¿Qui són els monstres?

Sé que arribo una mica tard, i que pràcticament està fora de la cartellera, però crec que val la pena recomanar la que, per a mi, és una de les pel·lícules de l'any: "La niebla", de Frank Darabont, basada en un conte d'Stephen King.

"La niebla" -no confondre amb una de John Carpenter- és una pel·lícula de terror adult, seriós, conseqüent. Una pel·lícula que deixa un regust amarg i que es veu amb l'ai al cor, però també amb la seguretat de que el que s'està veient és cinema del bo. I és cinema del bo per molts motius: un gran guió, que extrapola una història fantàstica a la situació social i política de principis de segle; una fabulosa Marcia Gay Harden, en el que seria el personatge femení més boig i pervers de la història del cinema després de la mare de "Carrie"; uns efectes especials dignes de la millor producció, tot i que el film té un look de sèrie B que no pot dissimular; un sentit del ritme envejable, que combina escenes d'acció amb llargues converses sobre la religió, la supervivència, etc... sense que res patini ni sembli superflu.

"La niebla" comença en el moment en que l'espessa boira baixa de la muntanya i bloqueja a uns quants consumidors en un supermercat. Aquesta escena, aparentment senzilla, ja comença a posar els pèls de punta al personal. I no tant pel que està passant, sinó perquè ens avisa de que realment passarà alguna cosa. És evident que tots sabem que passarà alguna cosa, perquè estem en una pel·lícula de terror, però si el director et fa oblidar d'això per un instant, encara que només sigui un instant, vol dir que ha fet molt bé la seva feina.

El terror de "La niebla" és un terror sec, eixut, realista. I no ho dic per les escenes de monstres fantàstics -que hi són, i que estan molt ben fets- sinó per totes les escenes d'autèntic terror que provoca l'histerisme i l'angoixa de gent "aparentment normal" davant d'una situació límit. Darabont ens diu, amb bon criteri, que nosaltres som els autèntics monstres.


No puc ni vull explicar molt més d'una pel·lícula que sorprèn cada deu minuts i que basa en la sorpresa part del seu encant. L'altra part l'aconsegueix amb una magnífica ambientació i fotografia que semblen transportar-nos a un film dels vuitanta, i també amb una memorable interpretació -no em cansaré de repetir-ho- de Marcia Gay Harden, la inoblidable actriu de "Muerte entre las flores", "Pollock", "Casa de los babys" o "Mistic River".