viernes, marzo 23, 2007

Aquella presentació


Aviat farà un mes. El llibre ja era cuit, i calia presentar-lo. L'editorial Denes va posar els mitjans, i jo vaig triar els actors i a la persona que em va fer la presentació. En aquest cas, ningú millor que l'Andreu Solsona, un actor que no fa d'actor últimament... però que gestiona cultura, i ho fa sempre molt bé. I té la virtut de tenir les paraules justes, i de saber-les dir, i de resultar sempre afectuós, proper.

La Mònica, l'Anna i la Marta -actrius retirades, segons elles- em van fer el favor de llegir els personatges femenins de SOPAR D'ESTIU. I en David i en Jordi -actors actius i en actiu- van fer el mateix amb els masculins. Una petita escena, resultat de dos vermouths i de moltes rialles dominicals, sempre sota la mirada atenta de l'Ariadna.

Una presentació amb els pares i els amics... molts amics. I també amb la gent del Singlot, i de Denes, i d'altres llocs. Una presentació que va acabar al London, mentre apuràvem els últims entrepans de la barra i el Barça perdia -o guanyava, tant se val- a la televisió. Una presentació amb absències i tardances, amb vergonyes dedicades i confiança en el futur.
Ja posats, per Sant Jordi també firmarem llibres o bé farem acte de presència (prop de Plaça Sant Jaume, a l'stand de Denes Editorial).

3 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Encara que vaig estar plorant tota la presentació, no us penseu que va ser per pena, tot al contrari,era una barreja d'alegria i emoció. Alegria de veure que un amic, el Carles, presentava un llibre de teatre i bo!(un fet inaudit al temps que corren); i emoció de veure la meva mama, una actriu retirada (no sé per què?) que tornava a actuar. Moltes gràcies. Agooo.
Ariadna

12:17 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Uiii!! Quina sorpresa, guapa!!!
Jo pensava que l'atac de plorera era perquè no t'havia agradat alguna cosa de l'acte, o perquè no estaves d'acord amb el text, o perquè no ho feiem tan bé com tu esperaves... Però ara ho he comprès tot. Entenc que t'emocionis al veure a la mama. L'has de convèncer perquè torni al teatre, i perquè t'apunti a tu quan tinguis edat...

Gràcies pels teus ànims, i pel teu "agooo agooo". M'ha arribat al cor.

4:06 p. m.  
Blogger Charo Bolivar said...

Sé que és imperdonable no haver assitir, però et demano perdó públicament. La pròxima la pots fer a Granollers i llavors no faltaré...
Un petó per tots dos i moltes felicitats, cacho de escritor!.

7:52 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home