"SIMÓ vs BOADELLA"

Aprofitant que divendres passat es va estrenar als cinemes "Alien vs Predator 2", la Isabel-Clara Simó -molesta perquè l'Alien no parlava català ni havia nascut a Castellfollit- ha volgut protagonitzar una versió catalana amb en Boadella de contrincant. L'excusa ha estat el llibre "Adéu, Boadella", resposta extensa al llibre que fa uns mesos va publicar el polèmic director, "Adiós Catalunya", en el que afirmava marxar del país perquè el virus del nacionalisme s'havia extès com una mala cosa.

La Simó, que té les dents més afilades que qualsevol bestioleta intergalàctica, es despatxa a gust titllant-lo de violent i reaccionari, i dient-li que, tot i els seus propòsits, només ha arribat a ser un Dalí de pa sucat amb oli. També comenta que "el seu esquema ideològic és tan primari com el d'un skin de setze anys", que professionalment està en plena decadència i que si ha marxat és perquè no suporta veure buits els teatres on actua.


Bé... no seré jo qui defensi Boadella, perquè tot i ser del mateix gremi trobo insalvables -i pràcticament incomprensibles- moltes de les seves últimes declaracions. L'autor i director d'Els Joglars ha actuat com un nen que s'enrabia quan no li donen la raó, ni li riuen les gràcies, però la Simó no ha estat gaire més adulta, que diguéssim. S'ha rebotat contra una provocació, contra una bufonada, i s'ha pres seriosament les paraules de Boadella... Ai, ingènua! Si l'única cosa que en Boadella es pren seriosament... és a si mateix.

Sigui com sigui, la Simó ataca la professionalitat del director d'Els Joglars i posa en dubte les seves capacitats artístiques actuals. Bé, aquí potser sí que li hem de parar els peus. Qui és ella per jutjar el treball d'un artista? Ha fet algun curs de teatre avançat? Serà la futura crítica teatral de l'Avui? És de justícia comentar que Boadella té una carrera brillant i que els seus últims espectacles mantenien el nivell de qualitat habitual. L'única equivocació va ser no tenir en compte al seu públic i continuar fora dels escenaris -i amb gran rebombori- la picabaralla que sempre ha mantingut amb polítics, famosos i altres criatures de mal viure.

El millor de tot és que Isabel-Clara Simó diu que va parlar amb amics, enemics, companys del teatre i coneguts del director. I la resposta unànime va ser la de mirar cap a una altra banda, i fer veure que sentien ploure. I aquesta és potser la millor resposta: la de la indiferència cap a un personatge que ha fet de la controvèrsia i de la crítica constant un forma de vida, i que -en un excés de megalomania- ha tensat massa la corda. Un personatge que, com a bon provocador, ara mateix deu estar fent-se... un fart de riure.