PRAGA. La ciutat dels ponts (I)

L'arribada a PRAGA va ser impecable, ja que les línies xeques -de les poques que encara serveixen menjar en un vol europeu- demostren eficàcia i eficiència a dojo. El més traumàtic va ser arribar a l'hotel, perquè tot i no estar massa lluny del centre, ens obligava a agafar metro... i això el primer cop, i en un país de gent una mica seca i eixuta, sempre resulta inquietant. A més, just sortir del metro el barri que ens esperava no s'assemblava gens a la imatge que tots tenim de la ciutat. Els edificis alts, bruts i semi-abandonats, els cotxes més aviat antics, el carrer mal asfaltat... semblaven indicar-nos que estàvem més a Sarajevo que a la Praga dels somnis. Finalment, però, una noia molt amable ens va readreçar amb gestos i ens va indicar un edifici que sobresortia per sobre dels altres: era el nostre Hotel, un gratacels de 18 plantes o més... que ens esperava amb el seu posat també "sec i eixut". Tot això va proporcionar al Genís una de les frases de la jornada: "Llevo diez minutos en un país del este, y ya tengo ganas de suicidarme."

Sigui com sigui, tot va quedar en aquests primers deu o quinze minuts. PRAGA és una ciutat preciosa, de les més maques que he vist mai. Té moltes de les característiques d'altres ciutats centre-europees, però de cop veus com tot es barreja: els estils arquitectònics més diversos encaixen d'una manera que pocs arquitectes podrien somniar.

També es diu que la ciutat compta amb la plaça més bonica d'Europa, la plaça de la Ciutat Vella (Starometská). No podria posar la mà al foc, ja que només en un instant em venen al cap altres places il·lustres,com la Plaça Sant Marcos, la Piazza Nabona, etc. Ara bé, el que no es pot negar és que tenen un dels ponts més bells del món: el Karluv Most, o Pont Carles.

Continuarà...