PRAGA. Des del riu estant (II)

Enmig del riu del Moldava, al seu pas per la ciutat xeca de PRAGA, a més de ponts també hi podem trobar petites illes naturals que els ciutadans d'aquesta magnífica ciutat centre-europea aprofiten per passar el seu temps de lleure. Fa uns dies, vam poder presenciar una festa celebrada en un d'aquests illots... (un de prou gran com per ficar-hi dos escenaris, i algunes paradetes on es feien tatuatges i pentinats de franc).

Vam sentir uns quants conjunts, però em quedo amb un grup francès que cantava en àrab. És curiós, però les últimes vegades que he escoltat un grup francès o he vist una pel·lícula del país veí he notat les cada cop més importants influències de països com Tunis, Marroc, Algèria... (influències històriques, però actualment quasi decisives). És evident que França està assimilant -de bon grat o per força- un fet migratori que ja no té aturador. Ni Sarkozy ni les postures més extremistes poden evitar que les cultures es barregin, i el cert és que en aquest cas la barreja està servida... i en general, força ben preparada. (I nosaltres, tant a la vora d'Àfrica... i encara ens estranyem i ens resistim a la interculturalitat. Bé, tard o d'hora tot cau i es recol·loca.)

Tornant a PRAGA, el cert és que les festes s'assemblen molt a tot arreu. La única diferència és que allà la ciutat et vigila implacable, majestuosa... Una ciutat tan bella sempre imposa un cert respecte.