domingo, febrero 17, 2008

El retorn més LÚCID de la temporada

La Sala Beckett ha tornat a programar, des de dimecres passat, "LÚCID" de Rafael Spregelburd. Aquesta obra, que l'any passat va ser tota una troballa entre les peces de petit format representades a Barcelona, ens explica la història d'una noia que torna per reclamar al seu germà el ronyó que li va donar fa anys per salvar-lo d'una mort quasi segura. Val a dir que la negociació és un malson i que la lucidesa és esporàdica. Val a dir també que la peça va sorgir d'un acord entre Sala Planeta, Festival Temporada Alta, Diputació i Ajuntament de Girona, més la col·laboració i el suport de Sala Beckett. Per tant, un espectacle d'origen gironí, però absolutament encomanat de la "dramatúrgia catàstrofe" d'un argentí únic i molt estimulant, teatralment parlant. Em refereixo a Rafael Spregelburg, que vaig tenir el gust de conèixer fa cosa d'un any i mig... Entre els actors, gent tan estupenda com la Cristina Cervià, la Meritxell Yanes, en David Planas i l'Oriol Guinart. Es pot veure a la Beckett fins el 2 de març.

Etiquetas:

4 Comments:

Blogger PRU said...

Ostres, quantes coses m'estic perdent...
Escolta, perdona que darrerament no hagi comentat per aquí, però (guarda'm el secret) és que he estat "al poble", mirant feines i allotjament i coses d'aquelles, que em van fer adonar del tot que el meu nivell d'anglès i holandès és força trist, snifff...
Però bé, ja torno a estar per aquí...

2:51 p. m.  
Blogger CARLES ARMENGOL said...

Ja m'explicaràs tot això que has estat fent per Holanda... I no et desanimis!
Ah, per cert, encara no he vist l'obra. Hi haig d'anar un dia d'aquests, perquè tothom en parla "maravelles".
Una abraçada, i fins ben aviat.

6:49 p. m.  
Blogger PRU said...

Ui, encara no has fet cap especial sobre els Oscars, a aquestes hores ?

;D

10:57 a. m.  
Blogger CARLES ARMENGOL said...

Tot arribarà, Pru, tot arribarà... Segur que poso alguna cosa, que per això m'he estat tota la nit empassant-me la cerimònia...

Encara estic atontat, home. Però no trigaré gaire. Ja veuràs.

2:28 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home