Va arribar diumenge a mig matí...

Va arribar diumenge a mig matí. La mirada plena de dubtes, els moviments lents i la precaució a flor de pell. Ara ja és aquí. Ve per quedar-se, però tots hem de fer un esforç, ja que el passat no ha estat fàcil i tots tres ho sabem. Fa un mes i mig, ella vagava perduda per les platges del Vendrell, bebent aigua de mar en un acte de desesperació i suportant el dolor que li provocava un os clavat al paladar. Després d'això: la intervenció de SOS Galgos, l'acollida temporal a casa del Pere, de l'Isabel... i ara, finalment, la nostra adopció. Es diu MAR, en record al lloc on va ser trobada, i esperem que l'accepteu i la tracteu com realment es mereix, i no com ha estat tractada en el passat. S'està recuperant, i ara per ara, dorm molt... però ja ha començat a bellugar la cua de contenta. Tota una alegria.

(Per qui estigui interessat en la tasca de SOS GALGOS, aquí teniu l'adreça d'aquesta associació destinada a recuperar a gossos que han estat salvatgement tractats. Bé, crec que tots coneixeu ja les històries dels caçadors que pengen gossos i les canòdroms que fins fa poc existien prop de casa nostra. Si no ho sabeu, aquí trobareu informació: http://www.sosgalgos.com/)