La mala llet de Sagarra

Per qüestions que ara no venen al cas, he estat fullejant aquests dies els poemes satírics que Josep Maria de Sagarra va escriure al llarg de la seva vida literària. Són poemes que, en algun cas, van ser publicats en revistes, però que generalment van ser manuscrits (fins i tot darrera d'un plat) i lliurats a la persona a la que es referien. Altres vegades van ser apresos oralment, i van circular de boca en boca. En d'altres, com en el cas de la famosa i escandalosa "Balada de Fra Rupert", es copiaven els versos a mà i es passaven d'amagat entre les coneixences de l'escriptor.

Tota aquesta introducció ve al cas perquè he trobat un poema dedicat al teatre, i m'ha fet tanta gràcia que no vull desaprofitar la ocasió de reproduir-lo. El poema va sorgir (estem als anys 30 o 40 del segle passat) quan va començar a córrer la notícia que un conseller de la dreta havia concedit una subvenció considerable a una actriu catalana força coneguda, amb el propòsit que pogués fer una temporada de teatre. Veiem, doncs, com Sagarra critica obertament el favoritisme, sense anar-se'n per les branques ni sense ocultar el que ja corria en boca en boca (mai millor dit) per tot Barcelona.

La qüestió del teatre,
del teatre català,
és una qüestió de catre,
que tractaré d'explicar.

Amb els quinze mil de l'ala,
que l'han tret del compromís,
es fa mamar la cigala
el conseller don Lluís,
que diu amb paraules lasses,
en sentir els senyals primers:
"Ai, Mercè, si te'ls empasses,
te'n daré quinze mil més".

(Si a algú li fa gràcia consultar alguns poemes satírics més pot fer-ho a http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/sagarra/sagarra.html. Allà hi trobarà la Balada de Fra Rupert, a la que ens referiem abans. En temps d'una duríssima, intolerant i enrabiada Conferència Episcopal, no m'he atrevit a publicar-lo... Llegiu-lo, llegiu-lo... que riureu una estona!)