Qui estigui lliure de PECAT...

Dissabte vaig assistir a l'estrena "mundial" (potser fins i tot, única) d'una obra meva. Se'm feia estrany, perquè l'havia escrit per encàrreg ja fa cosa de cinc mesos i ho havia deixat tot en mans del Lluís Parera, un actor-director-amic que conec des de fa... Uf, ja fa tant? Com passa el temps!

En Lluís dirigeix el Grup de Teatre Jove de Cabrils i l'any passat ja em va demanar una col·laboració amb alguna cosa de text. Aquest cop, però, em demanava una obra sencera... i és clar, no tenia cap que anés bé a un grup de 10 actors/actrius d'edats compreses entre els 18 i els 29 anys. Finalment, la idea de fer una obra per episodis em va anar engrescant. I quan vaig saber que la dedicaria als set pecats capitals (va bé triar una llista tancada, perquè almenys ja saps les escenes que et toca escriure) vaig pensar també que aquests pecats havien de ser força coneguts per mi. I finalment, vaig pensar que tots els pecats serien... teatrals.

"PECATS" va estar enllestida cap a meitats de febrer, i amb un temps rècord (només assajen un cop per setmana) en Lluís ha muntat una obra dinàmica, divertida, amb un marcat to hiperrealista i amb tres o quatre coreogràfies que quasi la converteixen en un musical d'allò més lúbric. Va muntar una entrada orgiàstica que -tenint en compte que en el públic hi havia pares, mares i tietes- ens podia haver fet guanyar, tant al Lluís com a mi, el títol de "persones non grates" del poble de Cabrils... Finalment, res d'això. Els actors van estar molt i molt bé, el públic va entendre i acceptar la nostra proposta, i crec que fins i tot l'alcalde vol moure el muntatge per pobles veïns. Vaja, que encara podré tornar a Cabrils.

Per últim, gràcies Lluís per pensar en mi, per confiar en els meus textos "un xic" passat de voltes i "un molt" carregats de mala llet. Gràcies per anar apareixent cíclicament i per anar mantenint oberta l'esperança -crec que compartida- de que algun dia treballarem junts. Bé, en realitat ja ho estem fent, oi?