Leonce + Lena

Jo no vaig veure aquell "Leonce i Lena" de l'any 77, en el que Lluís Pasqual, Fabià Puigserver o Anna Lizarán van abocar tota la seva saviesa teatral. No és just que tothom es remeti a muntatges mítics i ens escatimi així la possibilitat de valorar textos tan magnífics com el de Georch Büchner. No tinc la culpa de no haver estat al naixement del Lliure de Gràcia, ni d'haver descobert massa tard el teatre... L'important, però, és descobrir-lo.

Per sort, en aquest últim i escarransit Festival Grec 2007, en Pep Pla ha tingut la valentia d'afrontar un text que quasi tothom defugia per "por a les comparacions". En aquest país, petit i provincià, aquestes coses passen més sovint del que ens arribem a pensar.

Jo no sé si aquest muntatge queda molt per sota del que es va fer el 77 (segurament sí és inferior i li falten els talents abans anomenats), però si ho comparem al que es fa últimament per aquestes terres -jo també sóc petit i provincià- haurem d'admetre que té molt d'aquell esperit "Lliure". Es tracta d'un muntatge que, a part de ben executat, resulta simpàtic, tendre. Traspua teatre, idees i una gran sensibilitat i "estimació" al text que està tractant. També aconsegueix un treball actoral potent i ben conjuntat, així com algunes escenes francament delicioses (la de Leonce i la ballarina està entre el millor que he vist aquest any).

Què es vol més? Vaig sovint al teatre, i la veritat és que la majoria de vegades -sobretot als teatres grans, comercials o nacionals- no podria aplicar quasi cap dels "piropos" anteriors. L'obra està a la Muntaner fins al 5 d'agost. A veure si hi ha sort, i l'any que ve torna a fer temporada en algun teatre.