Qui estigui lliure de PECAT...

Dissabte vaig assistir a l'estrena "mundial" (potser fins i tot, única) d'una obra meva. Se'm feia estrany, perquè l'havia escrit per encàrreg ja fa cosa de cinc mesos i ho havia deixat tot en mans del Lluís Parera, un actor-director-amic que conec des de fa... Uf, ja fa tant? Com passa el temps!

En Lluís dirigeix el Grup de Teatre Jove de Cabrils i l'any passat ja em va demanar una col·laboració amb alguna cosa de text. Aquest cop, però, em demanava una obra sencera... i és clar, no tenia cap que anés bé a un grup de 10 actors/actrius d'edats compreses entre els 18 i els 29 anys. Finalment, la idea de fer una obra per episodis em va anar engrescant. I quan vaig saber que la dedicaria als set pecats capitals (va bé triar una llista tancada, perquè almenys ja saps les escenes que et toca escriure) vaig pensar també que aquests pecats havien de ser força coneguts per mi. I finalment, vaig pensar que tots els pecats serien... teatrals.

"PECATS" va estar enllestida cap a meitats de febrer, i amb un temps rècord (només assajen un cop per setmana) en Lluís ha muntat una obra dinàmica, divertida, amb un marcat to hiperrealista i amb tres o quatre coreogràfies que quasi la converteixen en un musical d'allò més lúbric. Va muntar una entrada orgiàstica que -tenint en compte que en el públic hi havia pares, mares i tietes- ens podia haver fet guanyar, tant al Lluís com a mi, el títol de "persones non grates" del poble de Cabrils... Finalment, res d'això. Els actors van estar molt i molt bé, el públic va entendre i acceptar la nostra proposta, i crec que fins i tot l'alcalde vol moure el muntatge per pobles veïns. Vaja, que encara podré tornar a Cabrils.

Per últim, gràcies Lluís per pensar en mi, per confiar en els meus textos "un xic" passat de voltes i "un molt" carregats de mala llet. Gràcies per anar apareixent cíclicament i per anar mantenint oberta l'esperança -crec que compartida- de que algun dia treballarem junts. Bé, en realitat ja ho estem fent, oi?

Verano, Trueque y Proyectos

Llegó el tiempo de bañarnos en la piscina de Sil y Ger. Luego lo disfrazamos de reunión del Club del Trueque, pero nadie va a negar la evidencia a estas alturas... Bueno, quizás esta vez podamos hacer una excepción, pues la jornada vivida el domingo pasado nos dio estímulos e ideas para empezar a gestar proyectos. Quizás individuales, quizás colectivos. Quizás proyectos perdidos en un apeadero, pero proyectos a fin de cuentas.

Todo empezó de buena mañana, con ejercicios grupales, que nos ayudaron a conocernos mejor (algunos no habían trabajado nunca juntos) y que aumentaron un poco nuestra confianza. Luego, ejercicios de escritura automática, para acabar con improvisaciones surgidas de la música propuesta por los distintos participantes... Una lluvia de inofrmaciones, que a veces parece que no van a servir, pero que al final se quedan pegadas en algún rincón de nuestras cabezas... hasta que un día, PUF, estallan y empiezan a darnos sorpresas.

Todo surgió de la propuesta de Germán de crear un proyecto grupal. Una propuesta que podía partir de un apeadero cualquiera en el que coinciden, confluyen, muchas vidas, de muchos personajes distintos... Cada uno de estos podía servir para inspirarnos, para proyectar en él nuestra capacidad de creación, nuestra fantasía. Y todos estos caminos vivenciales (también caminos artísticos), que no sabemos hacia donde podrían llevarnos, serían el cuerpo de un proyecto en el que pueden participar todos los socios del Club que lo deseen.

No sé si hemos empezado bien, si realmente ha germinado alguna idea. Pero supongo que estimular la imaginación es algo que siempre viene bien y que resulta provechoso a largo plazo. Lo hacemos tan poco, en general, que creo que es bueno hacer un entrenamiento periódico, constante, concienzudo. Y si encima se trata de artistas, es casi una obligación...

"Nunca estuviste tan melancólico, Daulte"

Sé que llego tarde. Sé que faltan cuatro días para que salte de programación, pero problemas informáticos me impidieron recomendar el último trabajo de Javier Daulte estrenado entre nosotros. Su "Nunca estuviste tan adorable" desaparecerá este domingo de la Villarroel, y no sabemos ya si volverá a aparecer por estos lares. Visto el éxito y la aceptación, podría ser que sí... y lo cierto es que sería justo.

Esta obra, de la que desconozco su fecha de escritura, es un Daulte que no parece un Daulte. Es decir, no juega tanto con lo formal, con sus saltos de tiempo/espacio... Y utiliza muy sutilmente sus juegos escénicos, sus recursos. ¿Quizás estamos ante una obra atípica en la andadura del director? Lo dudo, pues por poco que rasques aparecen muchos de sus trucos... Trucos de magia, diría yo.

Ésta es una obra-homenaje. Un homenaje a su abuela materna, a sus padres, a sus tíos... Un homenaje hecho con buen gusto, con mucho cariño y unas gotas de amargura que no estropean la función, sinó que la realzan. Un viaje al centro de una familia porteña; un viaje que podría incluso aumentar el tiempo de trayecto (dos horas y media) y no nos inquietaría para nada. Yo creo que aún tengo algún personaje metido en casa.

Complicitat escènica. Cançons per no oblidar

El Teatre del Raval acull durant tot el mes l'espectacle "AND 19. Las canciones olvidadas", en la que el cantant Juan Antonio Vergel recupera 11 cançons andaluses del segle XIX amb l'acompanyament del pianista Gabriel Pujades. També hi intervé el ballarí Antonio Izquierdo, que dóna el contrapunt irònic i descontextualitzat a aquest recomanable espectacle. I si el recomano és perquè crec que -amb un fil argumental primíssim, gairebé inexistent- es donen a l'escenari moments de gran veritat escènica, de gran complicitat. Moments de fina ironia, combinats amb d'altres d'una simplíssima i efectiva plasticitat. Tot això gràcies a l'acurada direcció de Joan Maria Segura, el mateix de "Ruddigore. La nissaga maleïda", un espectacle que també vam destacar fa temps en aquest blog.

Torna... La Torna del Grec

Fa cosa de cinc anys que al Grec li ha sortit una alternativa: la Torna del Grec. En realitat, es tracta d'una programació d'espectacles de petit format, suposadament arriscats i menys comercials, que es representen en algunes de les sales alternatives de la ciutat. Segons el cartell, "una mirada a l'escena multidisciplinària de petit format".

Multidisciplinària? Petit format? Crec que aquí "multidisciplinària" vol dir que la programació agafa espectacles de teatre, algun de dansa i uns quants de musicals. I "petit format" s'ajusta textualment a les dimensions dels llocs on es representen els muntatges. És curiós com les paraules modernitzen, actualitzen o maquillen el significat de les coses. I més curiós em resulta pensar per què el Grec no es considera una "mirada multidisciplinar", quan abraça gèneres encara més diversos que els de la Torna.

Siguem realistes. Aquesta Torna, que em sembla molt correcte i segurament necessària, no és més que la programació d'estiu d'algunes sales petites d'aquesta ciutat, doncs no totes hi estan representades. Una programació que segurament és difícil de mantenir sense un "salvavides" econòmic, però que durant anys també es va dur a terme sota el paraigües del Grec (les sales alternatives participaven sempre en el festival). Des de que el Grec ha prescindit d'aquestes sales, o aquestes sales del Grec (desconec els motius exactes), ha aparegut aquesta Torna que sembla tenir un caracter més independent, reivindicatiu i lliure. Home, segurament els criteris de programació no estan tan ajustats a la idea de Festival, però suposo que els diners venen del mateix lloc i darrera de tot hi ha les mateixes institucions. Vaja, que ara sembla que tinguem dos festivals, però només estem davant d'una separació aparentement amistosa i consensuada.

TANTARANTANA

• "Umbral", de Paco Zarzoso. Del 2 al 13 de juliol.
• "Música clásica. Disparate cómico-lírico en un acto". Del 16 al 27 de juliol.
• "Divinariana nostra que esteu en...". Companyia de Roberto G. Alonso. Del 30 juliol al 10 d'agost.

TEATRE DEL RAVAL

• "AND 19. Las canciones olvidadas". Del 3 al 27 de juliol.

L'ANTIC TEATRE

• "Madama(s) Butterfly(s)". Del 2 al 6 de juliol.
• "Prólogo para una obra de Maiakovski: Página en blanco". Del 10 al 13 de juliol.
• "Striptease", de Pere Faura. 15 i 16 de juliol.
• "Sola". Del 17 al 20 de juliol.
• "Cabaret Deca y Unlimited". Del 22 al 27 de juliol.

Música en directe a MOOG, TARANTOS, MAS I MAS i JAMBOREE.