Fora ambigüitats

Fa dies que la televisió emet un espot de D&G Time en el que l'ambiguitat sexual ha deixat pas a una clara referència homosexual (tant lèsbica com gay). El primer cop que veus la campanya sobta, ja que no estem acostumats a veure anuncis tan explícits -lluny queden els temps d'ANAÏS ANAÏS, en que tot quedava insinuat i ambigu. Ara, en canvi, veiem com un noi i una noia -joves, però luxosament vestits- acudeixen per separat a una cita. Ella va en metro; ell, en taxi (serè mal pensat, però jo també hi veig aquí una subversió dels rolls habituals). Quan arriben, observem que a cadascun d'ells els espera una altra persona... del mateix sexe. Petó final de les dues parelles, i pla detall d'unes mans que llueixen espectaculars rellotges.

El més curiós del cas -si ens posem a filar prim- és que les parelles que estan esperant als dos protagonistes són dos clons. És a dir, són dues persones -un noi i una noia- absolutament idèntics als que estan arribant. Un cop analitzat el tema... he pensat que D&G, que sembla haver agafat el relleu de Bennetton amb això de les campanyes polèmiques, potser no volien fer un cant de l'homosexualitat, o bé enfocar-se cap a un mercat concret. Jo crec que el que ens està dient és que si t'estimes a tu mateix... que et compris un rellotge D&G Time. L'objectiu és vendre, naturalment. És clar que algú, veient l'anunci, també pot arribar a pensar en el mimetisme del lobby gay, o en l'egoïsme implícit de la gent guapa en general... però això ja són figues d'un altre paner, i potser no em toca a mi ficar-m'hi. Au, molleu-vos, i visiteu l'anunci a Internet, si encara no l'heu vist (http://time.dandgcommercial.com/man).